Montserrat Torrent, amb qui porto dues dècades aprofundint en la música d’Antonio de Cabezón, ha tingut l’amabilitat d’escriure unes notes per al disc que vaig enregistrar el 2017 amb música d’aquest compositor del segle XVI. Us n’avanço un fragment:

Busqueu la bellesa interior d’aquesta música, busqueu-la!

De tots els els historiadors i musicòlegs que han analitzat la vida i l’obra d’Antonio de Cabezón, cap no ha estat més apassionat que el seu fill Hernando, que en publicar les obres del pare va escriure: “y así lo que en ese libro va más se puede tener por migajas que caían de su mesa que por cosa que él hubiese hecho de propósito ni de asiento”. Aquestes obres, plenament renaixentistes i de carácter religiós o cortesà eren, segons Hernando de Cabezón, creades d’acord amb la capacitat dels seus deixebles, no només a mida del talent del compositor.

Cap d’aquestes consideracions, però, va motivar la meva descoberta del doll de bellesa introvertida, serenitat, elegància i profunditat de les obres dites d’Antonio de Cabezón. Jo les havia començat a incorporar al meu repertori quan el professor Macario Santiago Kastner va escoltar la meva versió del Canto del Caballero en una emissió radiofònica. Em va dedicar un anatema fulminant: “Esteu cridada a ser l’apòstol d’aquest repertori i heu comès dos errors imperdonables: no hi havia pedaler ni jocs solístics en aquella època en tota la Península Ibèrica. Heu buscat l’exteriorització sonora quan heu de buscar la interiorització d’aquesta música. La seva bellesa està en ella mateixa, en la seva escriptura. Busqueu-la!”

La meva reacció va ser ràpida: tenia afany per saber més sobre aquest repertori autòcton que divulgaven professors de fora. No vaig estar sola en aquest deure: vam fer camí amb Enric Gispert, Maria Esther Sala, Josep Soler, Lothar Siemens, el pare Gregori Estrada… Vam llegir els tractats antics que avui es consideren fonamentals: Arte de Tañer Fantasia de Fray Tomàs de Santa Maria, Declaración de Instrumentos i Arte Tripharia de Juan Bermudo, i els de Montanos, Lorente, Nasarre, etc. La lectura d’aquests tractats motivà un canvi absolut en la digitació, l’ornamentació i la comprensió de l’art de la glossa. En adoptar les pautes que els antics ens dicten en va sorgir un fraseig natural, una articulació més viva, que al mateix temps donava vida a les obres. Actualment encara hi ha musicòlegs i intèrprets que aporten noves edicions, correccions, anàlisis…

La música ibèrica va passar a ser matèria obligatòria als conservatoris i se’n van començar a fer cursos per tota Espanya (…)

MÉS NOTÍCIES

NotíciesPortada
26 febrer, 2019

Nous projectes per 2019

Aquest any ha començat amb molta il·lusió donada la quantitat de projectes nous que estic portant a terme, incloent la nova web que acabo de presentar, en la qual s’inclou…
Notícies
25 febrer, 2019

Video per “The New Barcelona Post”

Fa uns mesos vaig tenir l'oportunitat de col·laborar amb la revista digital "The New Barcelona Post" en un video sobre la meva feina a la Sagrada Família. Vull compartir amb…
Notícies
27 maig, 2018

El claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona

Ha estat un honor enregistrar el meu proper CD, Cabezón, amb un instrument únic al món. Aquí us expliquem per què és tan especial: El claviorgue Hauslaib és un dels instruments…
Notícies
27 abril, 2018

Notes de Montserrat Torrent per al disc dedicat a Antonio de Cabezón

Montserrat Torrent, amb qui porto dues dècades aprofundint en la música d’Antonio de Cabezón, ha tingut l’amabilitat d’escriure unes notes per al disc que vaig enregistrar el 2017 amb música d’aquest…